El Segle XX - València
HISTÒRIA
EL SEGLE XX
A començament de segle València era una ciutat industrialitzada. La importància i el predomini de la industria sedera havien disminuit , però subsistia la producció de pells i cuirs assaonats i espentava fortament el sector de la fusta, la metal·lúrgia i l'alimentació, este últim tenia un vessant exportador, en particular de vins i agres, molt actiu. Hi era predominant la xicoteta empresa, però dia a dia s'hi introduïa la mecanització i la producció es regia per criteris industrials. La millor expressió d'esta dinàmica eren les exposicions regionals, en particular la de 1909, emplaçada al costat de l'Albereda, on es mostraven els avanços de l'agricultura i de la indústria. Naixia la Fira Internacional de Mostres.
Malgrat el progrés econòmic s'hi vivien moments de crisi: el sistema bipartidista que havia sustentat la Restauració cada vegada concitava menor suport en les urnes; la pèrdua de Cuba va provocar una onada d'indignació generalitzada; els obrers, en nombre creixent per la industrialització, van començar a organitzar-se en demanda de millors condicions de vida. Era el terreny abonat per a l'arrelament d'ideologies radicals. A València el partit republicà de Blasco Ibáñez va arreplegar durant diverses dècades els fruits d'eixe descontent i va obtindre un enorme recolzament popular, i també va governar el consistori de manera quasi ininterrompuda entre 1901 i 1923 (Foto 27).
La primera guerra mundial va afectar seriosament l'economia valenciana, va col·lapsar les exportacions de cítrics i va produir l'alça descontrolada dels preus i el desabastiment dels mercats. Al 1917 el malestar a la capital es va canalitzar en forma de vaga general, que es va prolongar durant diverses setmanes i va enrarir el ja tens panorama social. Els anys 1919 i 1920 es van repetir les mobilitzacions i es va entrar en una espiral de violència en què es van succeir les bombes i els assassinats de civils i d'agents de l'ordre.
La instauració de la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923 va frenar durant alguns anys la conflictivitat social, però no va apagar la creixent radicalització política. El moviment obrer anà consolidant la seua organització sindical, mentres els sectors conservadors s'aglutinaven al voltant de la Dreta Regional Valenciana.
El 12 d'abril de 1931 es van fer eleccions locals, en les quals va obtindre una victòria absoluta la coalició de partits republicans, davant la qual cosa Alfons XIII va renunciar al tron, va deixar el país, i s'hi va proclamar la Segona República el 14 d'abril (Foto 28). Durant la Repúbica es va viure un clima quasi permanent d'agitació social, que va esclatar a València ja des del mes de maig per l'assalt de diverses esglésies i convents i va prosseguir en els mesos següents per vagues i tumults. Estes mobilitzacions de les masses obeïen en ocasions a motius menys conflictius, com el sepeli de les restes mortals de Vicent Blasco Ibáñez al 1932, mort a França, que va constituir una espectacular manifestació de dol .
L'ascens del front conservador al poder al 1933 va propiciar l'arribada dels blasquistes fins a les més altes instàncies del poder, però al mateix temps va marcar l'inici del seu declivi pel progressiu conservadorisme del partit.
El clima d'enfrontament entre les postures cada vegada més radicalitzades dels partits polítics va marcar les eleccions de 1936, guanyades pel Front Popular. L'ajuntament va ser dissolt i les seues competències van passar a una comissió gestora, i es va excarcerar els presos polítics. Però les protestes van continuar, de nou es van assaltar esglésies i convents, i la polarització entre esquerres i dretes es va fer cada vegada més palpable.
L'alçament militar del 18 de juliol no va triomfar a València, com a reacció, com a reacció els milicians es van fer amb el control administratiu i militar de la ciutat. Durant uns mesos es va viure un ambient revolucionari, gradualment neutralitzat des del govern. La marxa de la contesa bèl·lica va aconsellar traslladar la capital de la República a València al novembre de 1936: el govern es va instal·lar al palau de Benicarló, i els ministeris van ocupar assenyalats palaus. La ciutat va ser intensament bombardejada per aire i per mar, la qual cosa va portar a la construcció de més de dos-cents refugis per a protegir la població. El 30 de març de 1939 València es va rendir i les tropes del General Franco van fer-hi la seua entrada (Foto 29).
L'adveniment de la Dictadura va provocar un canvi radical: es van prohibir els partits polítics, es va iniciar una severa repressió ideològica i l'administració va recuperar les competències anteriors a la guerra.Els racionaments i l'estraperlo es van imposar durant més d'una dècada.Encara més, València va patir el 14 d'octubre de 1957 la pitjor riuada de la seua història.
Al començament dels seixanta es va iniciar la recuperació econòmica i València va viure un espectacular creixement demogràfic a causa de la immigració i l'execució d'importants obres urbanístiques i d'infraestructures. Es va posar en marxa el Pla Sud per a construir un llit alternatiu al riu Túria que evitara futurs desbordaments, es van millorar els accessos i es van iniciar reformes interiors, canviant la fisonomia d'algunes places destacades (com la de l'Ajuntament o la de la Reina) i es van obrir carrers (Poeta Querol). La ciutat va créixer, es van dissenyar nous barris a la perifèria i es van traçar noves avingudes.
A la mort del general Franco al 1975 es va iniciar el procés de transició democràtica. L'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, l'Estat de les Autonomies en ella contemplada i la transferència de competències a la Comunitat Valenciana, són fites importants de la nostra història recent. Això no obstant, este procés es va veure amenaçat per la temptativa colpista del capità general Milans del Bosch, polaritzada a València, que hi va esdevindre al 23 de febrer de 1981.La democràcia va propiciar la recuperació de la llengua i la cultura valenciana, encara que no es va poder evitar certa crispació social entorn dels símbols.
En les dues últimes dècades València ha experimentat una brillant transformació. Projectes emblemàtics, com el Jardí del Túria, l'IVAM, el Palau de la Música o el de Congressos, el Metro, la Ciutat de Arts i les Ciències o el Parc de Capçalera han identificat els valencians i la seua ciutat i atrauen cada dia més i més turisme (Foto 31). Però, al costat d'estos, són les infraestructures i els servicis-Fira València, Port, Aeroport- així com els equipaments públics de qualitat els que convertixen València en una urbs moderna, una ciutat que afronta el futur des de l'optimisme i fermament assentada en una destacada posició dins d'Espanya i d'Europa.