València en l'Imperi - València

[Foto 13] Ruïnes del Palau Real al carrer del General Elío. Ací van residir els virreis de València.

Al segle XVI València va perdre la posició hegemònica que havia tingut a la centúria anterior. El descobriment d'Amèrica va canviar els eixos de la política internacional. València va quedar com a capital regional d'un comerç que majorment ja no es negocia a la seua Llotja.

L'entrada de València en l'època moderna va estar marcada per un fet traumàtic: la revolta de les Germanies, una verdadera guerra civil que va enfrontar la societat valenciana: d'una banda, els artesans i llauradors, i alguns membres de la xicoteta burgesia, i de l'altra la noblesa, els vassalls moriscos i la burgesia benestant. Després d'una primera etapa (1519-1520) en què la Germania es va fer amb el control de la ciutat i va establir encertades mesures de govern, el procés es va radicalitzar. Les tropes agermanades van aconseguir en un principi algunes victòries militars, però finalment van ser derrotades i el moviment desarticulat. (Foto 13)

Des de l'acabament del segle XV actuava a València el tribunal de la Inquisició,la qual va actuar en nombroses ocasions sobre la comunitat jueva. Una de les famílies que patiren la fustigació de la Inquisició fou la de Lluís Vives, gran humanista i filòsof valencià del Renaixement europeu.

Les idees humanistes i els corrents estètics renaixentistes que bullen a Europa van arribar a València per estos anys, però van ser cultivats tan sols dins el restringit cercle cortesà vinculat a la cort virregnal i no van arribar a calar en la societat (Foto 14). Així mateix, a les idees religioses protestants se'ls va contraposar la ideologia contrareformista, postulada per personatges de la talla del Sant patriarca Joan de Ribera, promotor del Col·legi del Corpus Christi (Foto 15). En l'àmbit cultural, la ciutat va viure un procés de castellanització, especialment encoratjat per la cort virregnal de Germana de Foix. Importants obres literàries es van traduir a esta llengua, com El Cortesà, de Lluís Milà, o la Història de València, d'Antoni Beuter.