Època feudal - València
HISTÒRIA
ETAPA FEUDAL
Després de la victòria cristiana, la població musulmana va ser expulsada i el Rei Jaume I va fer el repartiment entre aquells que havien participat en la conquesta, de la qual cosa queda testimoni en el Llibre del Repartiment. El Rei va atorgar a la ciutat unes noves lleis, els Furs, que anys després va fer extensives a tot el regne de València. Començava així una nova etapa, de la mà d'una nova societat , que va establir les bases del poble valencià tal com el coneixem hui.
La ciutat va passar per greus compromisos a mitjan segle XIV. D'una banda, la pesta negra de 1348 i les successives epidèmies d'anys següents, que van delmar la població. Així mateix, la guerra de la Unió, una revolta ciutadana, encapçalada per València com a capital del regne, contra els excessos de la monarquia. Finalment, la guerra contra Castella, que va obligar a alçar molt de pressa una nova muralla per a contindre, per dos vegades al 1363 i 1364, l'atac castellà. En premi, Pere el Cerimoniós li va concedir el títol de "dues vegades lleial", representat per les dos L que té el seu escut.
La convivència entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, va ser conflictiva al llarg de tota l'edat mitjana. Els jueus, instal·lats entorn del carrer de la Mar, havien progressat econòmicament i socialment, i el seu barri va anar ampliant progressivament els límits a costa de les parròquies contigües (Foto 8). Per la seua banda, els musulmans que van continuar a la ciutat després de la conquesta van ser instal·lats en una moreria al costat de l'actual mercat de Mossén Sorell, contigua a l'aleshores barri menestral del Carme. Al 1391 una torba descontrolada va assaltar el barri jueu, la qual cosa va suposar la pràctica desaparició de la comunitat i la conversió forçosa dels seus membres al cristianisme, encara que molts van seguir practicant la seua religió en secret. Al 1456, una vegada més un tumult popular va conduir a l'assalt de la moreria, encara que les seues conseqüències van ser de menor transcendència.
A l'acabament del segle XIV van adquirir especial virulència els conflictes entre les diferents famílies dels Centelles i els Vilaragut. Alineades en dos bàndols antagònics, van jugar un paper destacat en el conflicte dinàstic que es va produir a la mort sense descendents de Martí l'Humà, que desemboca en el Compromís de Casp i en l'entronització de la casa de Trastàmara en la corona d'Aragó. En la sentència van jugar un destacat paper els germans Ferrer, Bonifaci i Vicent, este últim canonitzat per Calixt III l'any 1455. (Foto 9)
Al segle XV València va viure una etapa de gran desenrotllament econòmic i esplendor cultural i artístic. Es va crear la Taula de canvis, una banca municipal en suport de les operacions comercials (Foto 10), l'economia local que tenia els teixits al capdavant va aconseguir un gran desenrotllament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A l'acabament del segle es va construir la Llotja de la Seda i dels Mercaders, un dels centres més importants de transaccions de la Mediterrània.
Este auge econòmic té el seu reflex en el pla artístic i cultural. S'alcen ara alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, com les Torres dels Serrans (1392) (Foto 11), la Llotja (1482) (Foto 12), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Doménec. En pintura i escultura es deixen sentir les tendències flamenques i italianes en artistes com Lluís Dalmau, Gonçal Peris o Damià Forment. En literatura, a l'empara de la protecció de la cort d'Alfons el Magnànim florix la producció escrita, de la mà d'autors com ara Ausiàs March, Roïç de Corella o Isabel de Villena. Cap al 1460 Joanot Martorell escriu el Tirant lo Blanch, una innovadora novel·la de cavalleria que va influir en nombrosos autors posteriors, des de Cervantes a Shakespeare.