Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

L'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat del vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha visitat l'exposició organitzada per l'Ajuntament de València i el Museu Valencià d’Etnologia (ETNO) amb motiu del 35 aniversari del Jardí del Túria. L'exposició vol donar a conèixer la memòria del riu Túria, els seus usos i la seua relació amb València abans de transformar-se en jardí. Ribó ha animat a la ciutadania a visitar l'exposició perquè recull “un element fonamental de la nostra història”.
 

Joan Ribó i Sergi Campillo han recorregut les diferents parts de l'exposició que amb abundant material gràfic mostra els diversos usos que el llit del riu ha tingut al llarg de la història. La mostra, organitzada per l'Organisme Autònom Municipal de Parcs i Jardins i Biodiversitat Urbana (OAM) i l’ETNO, permet conèixer com s'han relacionat els habitants de la ciutat de València amb el seu riu abans que es convertira en jardí. La mostra està comissariada pel tècnic de l'Arxiu Fotogràfic de L’ETNO, Pau Monteagudo, i dissenyada per Manel Flor. L'alcalde Joan Ribó ha assenyalat que és “una exposició molt recomanable” que permet conèixer les diferents etapes del riu Túria.

A més del material gràfic de destacats fotògrafs locals com Luis Vidal, José Penalba o Luis B. Lluch Garín, la mostra presenta fons no exposats fins ara procedents de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el Fons Olaechea de la Catedral de València, elements del arxiu del ETNO, l'Arxiu Històric Municipal o l'Arxiu General i fotogràfic de la Diputació de València (AGFDV).

La mostra es dividix en tres seccions: “Viure en el riu”, “Viure del riu” i “Viure el riu”. La primera se centra en el llit com a espai d'habitatge i exposa els diferents aprofitaments de recursos relacionats amb l'aigua. A conseqüència dels moviments migratoris de la postguerra, a València, envoltada d'horta, part de les persones nouvingudes van trobar en el llit del riu, pese al perill per les crescudes, una oportunitat per a establir-se i desenvolupar el seu projecte vital.

En la secció “Viure del riu” es mostra que era freqüent veure a gent fent diversos treballs en el llit del riu, com l'extracció de graves per a confeccionar morter per a la construcció; el cultiu de tota mena de vegetals com a creïlles, moniatos, cebes i altres, al costat de l'ús de l'aigua, imprescindible per a tota mena de treballs domèstics. També va ser espai de negoci i pasturatge del bestiar fins a finals dels anys setanta.

Finalment, en la part titulada “Viure el riu” es mostra l'evolució del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí després de dos catastròfiques riuades en els anys 1949 i 1957. L'administració franquista, moguda pel seu impuls i interès econòmic, va decidir acabar amb el problema definitivament mitjançant un gran projecte d'infraestructura urbana, el Pla Sud, dirigit a desviar el Túria abans de la seua entrada a la ciutat. L'exposició reflectix també el debat obert en la dècada dels anys seixanta sobre què fer amb estos terrenys. En 1973, gràcies a la mobilització ciutadana, l'Ajuntament va transformar l'antic llit en zona verda, fent els primers passos cap als actuals Jardins del Túria.