S'està cercant, espereu....

L'imperi romà - València

ELS CONTINGUTS DEL CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L'ALMOINA

 

L'IMPERI ROMÀ

Enllaç al plànol del recorregut arqueològic amb la situació dels edificis principals (pdf 648 kb) Els números entre parèntesis indiquen les ubicacions en el plànol.

 

Calze de Sigillata Calze de ceràmica d'Arezzo (Itàlia), trobada en un depòsit ritual

La destrucció de Valentia durant les guerres civils, després de quasi un segle d'abandó, va implicar una refundació de la ciutat, que es va reconstruir a través d'un ampli programa urbanístic, que culminarà davall les dinasties Flavia i Antonina. Es coneixen alguns dels seus ritus (1) de fundació.

La refundació va suposar un aportació poblacional, en dos moments distints, i en cada ocasió amb colons de distinta categoria. Açò va derivar en la peculiar existència de dos grups de ciutadans diferenciats, cada un amb els seus representants polítics. Apareixen en la epigrafia (7) amb la denominació de Valentini veterani (soldats llicenciats) et veteres (els antics).

|
Forma de l'urbis La forma urbis de Valentia en el 200 d.C.
Pintura mural Pintura mural d'una casa romana de Valentia

El centre cívic estava al voltant del fòrum o plaça pública, que aglutinava les funcions judicials (basílica, 8), polítiques (cúria, 9) i religioses (temple). En el fòrum es concentraven les estàtues i pedestals honorífics als déus, la família imperial o a ciutadans notables.

Altres importants edificis ubicats en les proximitats del fòrum eren el mercat, el santuari d'Asklepios/nimfeu, el horreum i el collegium (casa gremial). En les proximitats de les portes nord i sud se situaven les termes. En el seu costat oriental es va construir un circ (10), on se celebraven carreres de carros, l'espectacle més apreciat pels romans. En la fatxada urbana septentrional, junt amb el Túria, s'estenia una àmplia àrea portuària fluvial.

L'arquitectura domèstica reflectix el seu màxima esplendor en luxoses cases amb esplèndids mosaics, marbres i pintures murals.

Els cementeris s'han trobat al voltant del Mercat Central i dels carrers de Sagunt, Quart i de Sant Vicent Màrtir.

|

El Fòrum

El fòrum (11) és l'espai emblemàtic de la ciutat romana on es concentren edificis de gran representativitat i marcat caràcter simbòlic. L'element central és una gran plaça rectangular porticada orientada amb el seu eix major nord-sud, pavimentada amb grans lloses de calcària blavosa. Es troba davall de la basílica dels Desamparados i de la plaça de la Mare de Déu. Estava rodejada per un pòrtic (11) del que en l'Almoina es conserva part del seu costat oriental, amb huit columnes de 5,80 m d'alt, coronades per capitells estucats d'orde corinti.

El fòrum era el cor de la vida urbana, agrupant-se al seu voltant els edificis on es desenrotllaven les funcions polítiques, administratives, judicials i religioses (temples, basílica, cúria, tabularium...).En el seu costat septentrional s'ubicaria el temple. Darrere del pòrtic meridional se situava el gran edifici judicial, la basílica, en l'angle nord-oriental de la qual estaria el lloc de culte a l'emperador, el aedes augusti (12), del que es coneix la seua gran porta monumental.

En les voltants del fòrum, però sense comunicació directa amb el mateix, s'han localitzat altres edificis públics, com el mercat (mace

Infografia del fòrum El fòrum en el 200 d.C.

La Cúria era on es reunia el senat de la ciutat, com l'hemicicle de l'actual Ajuntament. La de Valentia estava en el cantó sud-est del fòrum. És de planta rectangular de 7 x 8,30 m, amb un potent basament sobre el qual s'assenten grans carreus perfectament escairats sobre els quals s'alça un mur de formigó que aniria forrat de marbre. Al seu voltant es col·locarien les cadires mòbils de fusta (sella curulis) dels magistrats. L'interior està pavimentat en opus signinum (morter i ceràmica) conformant una aula de 5 x 6,50 m'on es reunia el senat de la colònia.

Al nord d'este edifici va haver d'existir un altre de similar, del qual només s'han conservat algunes fonamentacions. Poden ser dos construccions bessones, potser expressió arquitectònica de la singularitat jurídica de Valentia que comptava amb un doble senat (veterani et veteres).


Els números entre parèntesis indiquen ubicacions en el pla d'itineraris