Conceptes

L'Efecte d'Hivernacle és un fenomen atmosfèric natural que permet mantindre la temperatura mitjana del planeta al voltant d'uns 15ºC. La forma d'actuar és com una manta que permet mantindre una temperatura compatible amb la vida. De no ser per este fenomen únic i singular, la temperatura mitjana de la Terra seria de -18ºC.

Entenem per Calfament Global al gradual augment de la temperatura en tot el planeta, tant a nivell de l'atmosfera, com de la terra i del mar. Des de fa alguns anys es ve observant que la temperatura mitjana global està augmentant progressivament i es comencen a veure els efectes i conseqüències degudes a este fenomen.

Quan el canvi de les variables que componen el clima es produïx durant períodes de temps quantificables i prou llargs com d'al voltant d'uns 50 anys, sent estadísticament representatius, parlem de Canvi Climàtic. Per esta raó s'entén per Canvi Climàtic, no sols l'augment de les temperatures mijanes de la Terra, sinó també la variació de les precipitacions, la regressió de les costes, el desgel de les zones polars o de neus perpètues, la pèrdua de biodiversitat en períodes estadísticament representatius d'almenys 50 anys.

El Canvi Climàtic és un fenomen normal en termes geològics, el que ocorre és que en l'actualitat este fenomen es produïx amb una major rapidesa a causa de l'acció humana. Des dels orígens de l'home com a espècie, ha necessitat l'ús dels recursos naturals per a mantindre la supervivència, per exemple l'ús de la fusta com a font de calor (biomassa), però a partir de l'anomenada Revolució Industrial, l'home ha posat en circulació atmosfèrica, gasos que la natura havia soterrat en el subsòl (hidrocarburs del petroli).

Pel que s'ha explicat anteriorment, en l'actualitat hi ha un Calfament Global derivat de l'emissió humana de gasos que afecten a este Efecte Hivernacle a l'augmentar la seua concentració en la manta que permetia mantindre una temperatura compatible amb la vida. Els gasos amb Efecte d'Hivernacle són principalment, el vapor d'aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), els òxids de nitrogen (NOx), l'ozó (O3), els clorofluorocarbonats (CFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6). Per a facilitar la comprensió, els científics han valorat l'anomenat potencial de calfament de cada gas respecte al potencial de calfament del CO2 i s'agrupa tot en el anomenat CO2eq.

Tècnicament, els rajos de sol entren en l'atmosfera calfant-la igual que la terra i l'aigua, d'eixa energia que arriba a nosaltres, part es reflectix novament cap a l'exterior però canviant la seua longitud d'ona. Els gasos que estan en les capes atmosfèriques poden retindre l'energia reflectida i tornar-la novament a la Terra, produint un Calfament progressiu a mesura que el ser humà emet més gasos per la combustió d'hidrocarburs i derivats del petroli.

La forma que té el ser humà per a combatre este canvi climàtic, és la mitigació de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, per a això es deu de deixar d'utilitzar els combustibles derivats dels hidrocarburs fòssils i millorar la captura dels dits gasos per mitjà de la protecció dels boscos, la reforestació i la captura en depòsits.

Entenem el concepte d'Illa de Calor com l'acumulació d'energia solar en les estructures de les ciutats i la seua cessió a l'atmosfera durant els períodes nocturns. És conegut que l'asfalt, el formigó i la resta d'estructures que es troben en les ciutats tenen la capacitat d'absorbir energia i acumular-la provocant un augment de la temperatura en la ciutat que disminuïx a mesura que s'allunya del centre. L'escassetat d'espais verds augmenta la sensació de calor provocat per l'efecte d'Illa de Calor.

L'efecte és directament proporcional a la grandària i el tipus de construccions de la ciutat. Este efecte es pot agreujar si la ciutat disposa d'edificis molt alts o amb una gran densitat, impedint que esta calor acumulat es disperse amb facilitat pels vents.

En un gràfic de dos dimensions s'establix una corba semblant a una Campana de Gauss amb el pic més pronunciat en la zona en què habitualment es troba en centre de la ciutat.

La forma més senzilla de protegir una ciutat enfront de l'efecte Illa de Calor és augmentar els espais verds, els parcs i jardins, i l'arbratge viari que produïx una ombra que impedix que l'energia arribe fins a l'asfalt i siga absorbida. A més l'evapotranspiració dels vegetals produïx un re-fredament de l'atmosfera, millorant la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Els motors de combustió dels vehicles també afavorixen l'efecte Illa de Calor, per la qual cosa si es disminuïx el tràfic en les ciutats, disminuirà la temperatura.