Contaminació atmosfèrica - València
INTRODUCCIÓ
L'atmosfera és un bé comú indispensable per a la vida, per a la salut humana, el medi ambient i la resta de béns de qualsevol naturalesa, i respecte del qual totes les persones tenen tant el dret del seu ús i gaudi com l'obligació de la seua conservació.
Esta condició de recurs vital que suposa la qualitat de l'aire i la protecció de l'atmosfera, és pel que ja l'any 1975 l'Ajuntament de València comença el seu camí en el control i vigilància de la contaminació atmosfèrica de la ciutat de València.
En l'actualitat el control i vigilància de la contaminació atmosfèrica compta amb una Xarxa Automàtica de Control de la Contaminació Atmosfèrica, de mesurament de contaminants atmosfèrics i paràmetres meteorològics.
L'objectiu fonamental d'esta Xarxa és vigilar la qualitat de l'aire de la ciutat per a protegir la salut de les persones i fer complir el precepte legislatiu de vigilància de la qualitat sanitària de l'aire que es respira.
Per mitjà de la Xarxa mencionada es controla de forma contínua i ininterrompuda els nivells d'immisió (emissions una vegada dispersades en l'atmosferes) dels principals contaminants que llançats a l'atmosfera incidixen negativament sobre les persones, béns d'ús i medi ambient.
Les distintes estacions que componen la Xarxa, distribuïdes per tota la Ciutat, proporcionen dades que permeten analitzar l'evolució en el temps dels contaminants i les seues tendències, detectant possibles episodis de contaminació atmosfèrica, permetent informar els ciutadans de la qualitat de l'aire ambient en tot moment.
Les dades són tractades i validades pel Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) per encàrrec de la Conselleria de Medi Ambient. Una vegada validades, estes dades són rebudes paral·lelament per la Conselleria de Medi Ambient i per l’Ajuntament de València.
La ciutat de València és una ciutat mediterrània, amb una climatologia molt benigna, temperatura mitjana anual entorn dels 18 ºC, pluviometria escassa i irregular, un alt grau de radiació solar incident i sotmesa a un règim de vents de baixes velocitats, amb brises marines així com vents d'origen continental, i amb nombrosos estats de calma atmosfèrica. És una ciutat plana, sense accidents orogràfics a mencionar. Compta amb un important parc automobilístic, que fa que el trànsit rodat siga la principal font contaminant, constituint aproximadament el 90% de les emissions de contaminants atmosfèrics, completades estes per un conjunt de fonts puntuals disseminades per tot el terme municipal, algunes amb tradició (forns), i emissions derivades d'activitats de la pròpia Ciutat així com del seu entorn, i en molt xicoteta proporció, de generadors de calor domèstica d'escassa rellevància.
Per tot el que indica anteriorment, els contaminants atmosfèrics que es poden trobar a València són els d'un entorn urbà amb predomini de trànsit rodat, és a dir, òxids de sofre, carboni i nitrogen, hidrocarburs aromàtics, partícules en suspensió de grandària diversa, l'ozó generat per la radiació solar incident i el soroll com contaminant de naturalesa física.
CONTAMINANTS I PARÀMETRES METEOROLÒGICS DETERMINATS
Les estacions de la Xarxa Automàtica produïxen dades en temps real dels contaminants atmosfèrics següents:
- Diòxid de sofre (SOTA2)
- Monòxid de carboni (CO)
- Òxids de nitrogen (NO, NO2, NOx)
- Ozó (O3)
- Benzé, tolué i xilé
- Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10, 2.5 i 1 µm (PM10, PM2.5 i PM1, respectivament)
- Nivell de pressió sonora (soroll, SPL)
Així com, en algunes estacions, mitjanes diàries dels següents metalls i hidrocarburs aromàtics policíclics: -Plom (Pb) -Níquel (Ni) -Arsènic (As) -Cadmi (Cd) -Benzo(a)piré (BaP)
Per a avaluar la dispersió de dites contaminants pels factors meteorològics es disposa de sensors meteorològics en algunes de les estacions remotes. Els paràmetres determinats en estos estudis són:
- Direcció de vent (Direc.)
- Velocitat de vent (Veloc.)
- Temperatura mitjana (Temp.)
- Humitat relativa (H.ReL.)
- Radiació solar (R.Sol.)
- Pressió baromètrica (Pres.)
- Precipitacions (Pluja)
Diòxid de sofre (SO2)
El SO2 és un gas incolor i que a elevades concentracions presenta una olor forta i irritant. En la mesura de la concentració d'este contaminant en l'aire s'inclou també una xicoteta proporció de triòxid de sofre (SO3), gas incolor i molt reactiu que reacciona ràpidament amb l'aigua de l'atmosfera per a formar àcid sulfúric (H2SO4). Tant el SO2 com el SO3 contribuïxen a l'acidificació dels ecosistemes terrestres, ja siga per mitjà de deposició seca en forma gasosa com per deposició humida en les precipitacions i episodis de boira.
A elevades concentracions, el diòxid de sofre pot causar irritació d'ulls, mucoses i pell. Continguts alts d'òxids de sofre en l'atmosfera poden causar nombrosos danys en diversos materials, com ara la corrosió de nombrosos metalls i atacs àcids en materials de construcció com el marbre i la calcària.
Les emissions d'òxids de sofre a l'atmosfera s'originen fonamentalment per la producció energètica i tèrmica del consum de combustibles que contenen sofre, com els combustibles fòssils i el carbó, i en determinats processos industrials en què intervenen minerals sulfurats. En els últims anys s'ha produït una important disminució de la contaminació de SO2 produïda pel trànsit rodat, ja que gran part del sofre nociu s'elimina durant el refine del petroli. Açò fa que els nivells mesurats en les àrees urbanes hagen descendit notablement.
Monòxid de carboni (CO)
El CO és un gas incolor i inodor generat per l'oxidació incompleta del carboni per l'oxigen de l'aire en les reaccions de combustió. És un compost altament tòxic per la seua capacitat per a combinar-se amb l'hemoglobina de la sang, reduint la capacitat d'oxigenació i augmentant el risc cardiovascular. A mesura que augmenta la seua concentració pot produir marejos i pèrdues de consciència. Nivells molt alts poden causar la mort, si bé estos només es produïxen en ambients tancats. Com a precursor del diòxid de carboni (CO2) i de l'ozó, contribuïx indirectament al calfament global del planeta.
La contaminació atmosfèrica per CO es produïx principalment en zones urbanes i industrials i procedix majoritàriament de la crema incompleta dels carburants en els motors dels vehicles, per la qual cosa la seua concentració en l'aire es veu influenciada pel volum de trànsit existent. En l'actualitat, els avanços tecnològics en els motors de combustió fan que les concentracions registrades en atmosferes urbanes es troben en general distants dels límits màxims permesos per a este contaminant.
Òxids de nitrogen (NO, NO2, NOx)
Dins dels òxids de nitrogen possibles formats per l'oxidació i combinació del nitrogen atmosfèric amb l'oxigen en proporcions variables i representats conjuntament per (NOx), es consideren a més específicament l'òxid nítric (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2). El NO és un gas incolor i inodor, amb gran capacitat per a oxidar-se a NO2, que és un gas de tonalitat rogenca, d'olor forta i molt tòxic i corrosiu.
Els òxids de nitrogen poden reaccionar amb l'aigua de l'atmosfera contribuint de manera important a l'acidificació del medi a causa de la formació d'àcid nítric (HNO3), i també intervenen en el desenrotllament d'episodis de boirum fotoquímic. El compost emés en major quantitat a l'atmosfera és el NO, però patix una ràpida oxidació a NO2, sent este el que predomina en l'aire ambient, i també el de majors efectes sobre la salut humana. A elevades concentracions, el NO2 actua com un irritant del tracte respiratori, podent produir irritació nasal, tos, fatiga i augmentar la susceptibilitat a les infeccions bronqui-pulmonars.
En les ciutats, els òxids de nitrogen provenen principalment del trànsit rodat, registrant-se experimentalment una variació temporal al llarg del dia, amb 2 pics que coincidixen amb les hores d'inici i final de la jornada laboral. Altres fonts d'emissió són les calefaccions, les cremes agrícoles i alguns processos industrials.
Ozó (O3)
L'ozó és un gas blavós, d'olor forta i irritant i amb un gran poder oxidant. És un constituent natural de l'atmosfera, concentrant-se majoritàriament en l'estratosfera, on presenta un comportament beneficiós, filtrant la radiació ultravioleta del Sol que arriba a la Terra. Per contra, en la troposfera té efectes negatius sobre la salut, la vegetació i els materials, actuant a més com a gas d'efecte hivernacle.
El O3 es forma en l'atmosfera a partir de l'oxigen molecular (O2) i de l'energia subministrada per la radiació solar ultravioleta. La llum UV dissocia una molècula de O2 en 2 àtoms d'oxigen, els quals reaccionen amb altres molècules de O2 per a formar ozó.
Este és el mecanisme de producció d'ozó en l'estratosfera. No obstant això, en la troposfera, l'ozó en les zones urbanes es forma principalment com resultat de reaccions fotoquímiques en què intervenen una sèrie de contaminants que es coneixen com els seus precursors, sent els més importants els NOx i els compostos orgànics volàtils (COVs), i en menor grau el CO i el metà (CH4). Les condicions climatològiques més favorables per a la producció de O3 són les que comporten temperatures elevades i un alt grau de radiació solar, pel que els valors d'ozó en l'aire ambient registren màxims acusats a l'estiu i nivells mínims a l'hivern.
El O3 és un compost irritant d'ulls i vies respiratòries. Altes concentracions d'este contaminant, llargues exposicions temporals i un elevat grau d'activitat física durant l'exposició causen disminució de la funció pulmonar, agreujaments asmàtics i d'altres malalties respiratòries preexistents, tos, falta d'alé i dolor en el pit en respiracions profundes.
Benzé, Tolué i Xilé (BTX)
El benzé, el tolué i el xilé són hidrocarburs aromàtics (compostos orgànics volàtils –COVs-) els principals focus d'emissió del qual són els combustibles utilitzats en automoció i l'ús de dissolvents per a pintures, vernissos, productes de neteja, etc. La seua presència en atmosferes urbanes procedix majoritàriament de les emissions que es produïxen en els tubs de fuga dels vehicles de motor, i en menor grau de les generades en la distribució i venda de gasolines i gasoils.
La toxicitat d'estos hidrocarburs aromàtics pot afectar els sistemes limfàtic, hepàtic, renal i nerviós, a més de causar efectes irritants immediats sobre la pell i les mucoses. D'entre ells, el més perillós és el benzé, pel seu caràcter cancerigen per a l'home d'efecte comprovat, que a l'evaporar-se produïx per inhalació leucèmia i limfomes, entre altres efectes.
Material particulat
El material particulat engloba un conjunt de partícules sòlides i líquides que es troben en suspensió en l'aire, consistint en una mescla complexa de compostos de naturalesa orgànica i inorgànica amb molt diferents orígens, grandàries i distribucions granulomètriques.
Es pot parlar de partícules en suspensió totals o bé de les seues distintes fraccions, com són: fum normalitzat (partícules negres, d'origen carbonós, i de grandària prou xicotet per a quedar suspeses en l'aire), PM10 (partícules de diàmetre mitjà inferior a 10 m), PM2.5 i PM1 (partícules de grandària inferior a 2.5 m'i a 1 m, respectivament). Últimament també es presta especial importància a les nanopartícules (partícules de grandària de l'orde del nanòmetre, 0.001 m), que pel seu xicoteta grandària passen directament al torrent sanguini i que a causa de la instrumentació analítica actualment existent ja poden determinar-se amb facilitat.
Els efectes de les partícules en suspensió sobre la salut depenen de la seua concentració en l'atmosfera, de la seua composició i del temps d'exposició. Els dits efectes varien també en funció de la grandària de les partícules, sent més perjudicials les més xicotet per la seua major capacitat per a penetrar en l'interior de l'organisme a través de les vies respiratòries.
Entre les principals fonts d'emissió de les partícules en suspensió es troben el transport, les activitats industrials, les cremes incontrolades de residus i les activitats de construcció.
Nivell de pressió sonora (SPL)
El nivell de pressió sonora constituïx un contaminant més de naturalesa física que produïx igualment efectes perjudicials sobre les persones. El soroll ambiental prové del conjunt d'activitats que es generen en la ciutat, majoritàriament del trànsit rodat, a través de les emissions de fuga dels vehicles de motor, així com soroll de rodament d'interacció pneumàtic – Calçada.
El paràmetre mesurat en les estacions és el nivell de pressió sonora (SPL), la unitat de mesura del qual és el decibel (dB), el qual no guarda una relació lineal amb les emissions sonores, ja que al duplicar el nivell d'emissió d'una font sonora tan sols es produïx un increment de 3 dB en el mesurament.
Metalls i hidrocarburs aromàtics policíclics
Les partícules en suspensió existents en l’aire ambient, poden comptar amb la presència de diferents metalls i hidrocarburs en la seua composició. Estos metalls es troben de forma natural en la composició dels sòls com a elements traça, podent passar a l’atmosfera per resuspensió, o bé poden tindre origen antropogènic per incineració de residus, tractament i extracció de metalls i altres processos de combustió.
Les dades científiques mostren que l’arsènic, el cadmi, el níquel i alguns hidrocarburs aromàtics policíclics són cancerígens genotóxics per al ser humà i que no hi ha cap límit identificable per davall del qual eixes substàncies no constituïsquen un risc per a la salut humana.