#HoTenimClar - València
#HoTenimClar
HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA. EL NOSTRE DECÀLEG
Cada vegada més homes reconeixem, assenyalem i denunciem la violència contra les dones. Cada vegada més homes sabem que la nostra masculinitat és el problema i volem passar a ser part de la solució. #HoTenimClar
Uneix-te a nosaltres. És un treball per a tota la vida, però ací tens els primers passos per a convertir-te en aqueix home que el món necessita, i que vols ser.
L’androcentrisme és una manera esbiaixada de veure el món, que considera l’home com la mesura de totes les coses, com el criteri i el model que representa sempre a la humanitat, fent de les dones “l’altre”. Elles, més de la meitat de la humanitat, tan humanes com nosaltres, tan completes com nosaltres, no compten amb els mateixos drets, els mateixos privilegis, les mateixes oportunitats. Per a nosaltres, elles són esposes, mares, filles, germanes, cuidadores… o algú amb qui ficar-se al llit.
Des d’ara, pensa en això quan estigues amb les xiques o dones que coneixes, quan les veges pel carrer, en les pel·lícules, en les notícies o en els anuncis, o si tornes a veure porno… pensa-ho.
independent, fort… violent. Si no, no eres masculí. I, a pesar que la violència física cada vegada té menys legitimitat, hi ha altres tipus de violència més subtils que continuen normalitzades i que són la base de tot aquest sistema d’opressió i discriminació cap al no-masculí.
Per això és imprescindible acabar amb totes les violències, psicològiques, econòmiques, socials... Acabar amb els micromasclismes, deixar de riure acudits sexistes, deixar d’escoltar cançons o veure cinema que romantitza la violència de gènere; i començar a visibilitzar a les dones en tots els camps de la vida, fent-nos a un costat, escoltant, valorant i incorporant les seues experiències, deixar de sobrecarregar-les amb les tasques de cura, responsabilitzant-nos i fent-nos càrrec del que suposa tirar avant la vida familiar i de la llar. Comencem a cuidar.
Els homes tenim un club secret en el qual ens defensem entre nosaltres quan tenim comportaments masclistes, i arribem a elevar pel cap alt al més insensible, violent i misogin. Pensa per exemple, en el rebuig que hi ha a criticar a homes famosos que han maltractat o violat a dones, com si fora només un xicotet defecte i la seua obra estiguera per damunt del bé i del mal. O el que ens costa dir-li a un amic que deixe d’assetjar a eixa xica, quan estem de festa.
Pot ser que siga el més difícil, veritat? Però trenca el pacte, NO calles quan altres homes ho facen, per molt amics que siguen. No rigues o compartisques acudits o imatges que exposen o denigren a les dones. Assenyala les agressions, evita actes violents en la teua presència. Detingues tot intent d’abús, inclòs, per descomptat, aprofitar-se d’una xica perquè haja begut o després de tirar-li qualsevol substància en la copa.
De nou cal recordar que les dones són persones completes, no cossos a la nostra disposició. No són objectes per al nostre plaer. No opines, no mires, no toques. No pagues per sexe. No assetges ni amb paraules, ni amb mirades, ni amb els teus actes.
La violència sexual cap a les dones està tan arrelada i normalitzada que necessitem reflexionar de manera particular sobre diversos aspectes. A la idea general de: no són cossos, són persones, hem d’afegir, almenys, tres punts més per a treballar-nos: només si hi ha un desig real, hi ha un sí. Digues adeu a l’amor romàntic. I canvia el teu erotisme. Vegem-los.
Segur que has sentit més d’una vegada, pot ser que fins i tot ho hages pensat, que una xica diu que no per a fer-se de pregar, però que en realitat vol dir que sí. Doncs esborra-ho del teu cap. Totes les persones tenen dret a dir NO. El silenci NO és un sí. El dubte no és un sí. Ni tan sols un sí forçat és un sí. Només un sí evident, inequívoc, des del desig real, és un sí. I si l’altra persona està borratxa o inconscient NO hi ha consentiment. Si no queda clar, o si no està en condicions de respondre, per a i pregunta-li què li abelleix, sense pressió, deixant clar que respectes la seua decisió sense jutjar-la ni valorar-la.
A més, té dret a canviar d’opinió. I el fet d’estar lligant NO implica que tinga l’obligació de ficar-se al llit amb tu. Ni de fer res amb el que no se senta còmoda. No insistisques si algú deixa de seguir-te el rotllo. El consentiment d’una nit no és per sempre. I és igual en quin punt estigueu, pot parar quan vulga. Ningú té cap obligació de “acabar” res.
Hem crescut amb eixos mites de l’amor romàntic, la mitjana taronja, que cal sacrificar-se per amor, aguantar el que siga per la teua parella… sobretot per a elles. L’amor romàntic és l’eina del patriarcat per a sotmetre a les dones, en el nom de l’amor, amb relacions de dependència, gelosia, i control que fàcilment acaben en violència, de molts tipus.
Canvia el teu estil de relacionar-te en parella. Pensa sobre tots els detalls quotidians que pots canviar per a millorar: qui s’encarrega de quin, qui presa les decisions, qui reclama més atenció, qui té més vida pròpia, qui ha deixat de veure a les seues amistats o aficions... Pren bona nota dels quatre pilars d’una relació: Igualtat, Llibertat, Confiança, Respecte.
El teu principal òrgan sexual és el cervell; i el més gran, la pell. Oblida les referències del porno, sobretot si has arribat a no poder excitar-te sense reproduir eixes escenes plenes de violència i dominació. Deixa de pensar en el sexe com si el teu penis i la penetració hagueren de ser el centre de tot. Pensa en la teua parella com una persona amb la qual compartir el plaer, no com una fi per a obtindre un orgasme.
I, per descomptat, no pagues per sexe. Ser home no implica tindre el dret de fer el que vulgues amb una dona a canvi de diners.
Els homes pensem que tot el que hem aconseguit és mèrit nostre. Ens costa reconéixer el nostre privilegi, els nostres avantatges socials a l’hora d’ocupar els millors llocs, cobrar més, tindre més presència en els mitjans de comunicació, fins i tot a parlar més en els nostres grups d’amistat. Menystenim a les dones i menyspreem les activitats que tradicionalment s’han associat al femení.
Com canviar això? Comença per abandonar la doble moral. És a dir, quan, pel mateix que un home ens sembla un bon líder, una dona ens sembla una manaire, una bruixa. O quan entre nosaltres ens definim com “donjuanes” però a elles, pel mateix, “brutes”. El següent és no interrompre, no menysprear, no explicar les coses amb condescendència, no contribuir a l’explotació femenina, no cosificar… I comença ja a reconéixer, visibilitzar i valorar a les teues companyes. Llig o escolta a dones, proposa o dona suport a ascensos de dones, segueix a dones en xarxes…
Escolta atentament els reclams i les exigències de les dones. Escolta i dona suport a les reivindicacions feministes. Posiciona’t públicament, actua. No negues els seus problemes. I no poses excuses, per favor, no digues #NotAllMen. Potser quan veus un anunci de trànsit perquè siguem prudents, et poses a la defensiva i sales cridant “NotAllDrivers!!!”? Per què solo posem en dubte les reclamacions que tenen a veure amb els drets de les dones?
Ah, i vine-te’n a l’IgualmentFest, l’esdeveniment per la igualtat que se celebra cada any a la nostra ciutat. Se celebra per a commemorar el 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, i pretén celebrar la igualtat de gènere des d’una visió positiva, amb música, teatre, art, tallers, activisme i conscienciació sobre la violència masclista.
Desconstruir la masculinitat és molt més complicat del que sembla. Reconéixer la teua vulnerabilitat i demanar ajuda és un pas important. No has de fer-ho sol! Hi ha molts altres homes de totes les edats que han començat la mateixa aventura.
A la nostra ciutat, a més, l’Ajuntament de València ens ofereix altres serveis específics que et poden vindre bé, segons quin siga el teu cas:
-Taronja Sencera. Per una adolèscencia lliure de violència de gènere!
-Repara. Atenció a homes per a promoure relacions igualitàries.